Sant Climent de Peralta

El llogarret de Sant Climent de Peralta té l’origen en l’antic cenobi emplaçat en una petita i arraconada vall de les Gavarres, a recés de tramuntana. En època no molt reculada -s. XVIII- es va abandonar l’església del vell monestir i es va construir la nova parròquia, uns dos quilòmetres cap a llevant, en les estribacions de la serralada més properes al pla, cap on s’havia anat desplaçant el poblament de masies disperses que caracteritza el lloc. Sant Climent devia ser, com ja va assenyalar Pella i Forgas, una de les primeres colonitzacions monàstiques, benedictines del país.

El cenobi es va emplaçar en un amagat racó, en la vall d’un rieral amb vessants esglaonats per feixes conreades i a prop —com passa en la majoria de monestirs—, d’una font, avui gairebé estroncada. Imaginem que en època alt-medieval l’indret devia ser encara més ombrívol i de vegetació més ufanosa que en l’actualitat. Sembla que aquest lloc va estar poblat amb anterioritat a l’establiment monàstic. Les tègules (teules planes) que es poden veure entremig del parament de les ruïnes de l’església poden procedir d’algun edifici d’època romana. Tanmateix, s’han descobert restes d’una necròpolis amb sepultures protegides amb tègules que podria ser anterior als primer documents que ens parlen de la cel·la monàstica.

Les ruïnes de l’església del monestir de Sant Climent de Peralta es coneixen amb el nom de l’església vella del Mas Vidal, un casal del segle XIX, actualment habitat. Aquest mas es devia construir amb bona part de les pedres procedents de l’enderroc de part de l’església, i potser d’altres dependències medievals desaparegudes.