El poble està conformat per un nucli medieval de notable interès arquitectònic, que s’estructura al voltant del castell-palau i l’església parroquial de Sant Julià i Santa Bassilissa. El nucli va ser declarat l’any 2009 per la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat com a bé cultural d’interès nacional (BCIN) en la categoria de conjunt històric.
L’antic municipi de Vulpellac tenia, abans de l’annexió amb Fonteta i Peratallada, 4,29 quilòmetres quadrats d’extensió. El seu terme comprèn una zona aturonada, a ponent i al NW amb el punt més elevat al puig Negre (109 m. d’alt), que forma part de la serra de Sant Ramon, límit amb el terme veí de La Bisbal d’Empordà.
La part restant és plana i drenada per la riera de Fonteta, de la conca del Daró, que devalla de les Gavarres. La carretera de Palamós a Girona, per la Bisbal, travessa el territori municipal d’est a oest. En aquest lloc s’inicia la carretera local de Vulpellac a Pals.
El lloc de Volpeyliacho, del comtat d’Empúries, s’esmenta l’any 894 i, en documents dels anys 904 i 911, és anomenat Vulpiliaco. Hom ha suposat que el topònim pot derivar del gentilici llatí Vulpilius, però Joan Coromines el creu d’origen cèltic. Com en tants pobles de l’Empordà, un bon nombre de cases han estat convertides en segona residència i restaurades respectant els valors patrimononials dels immobles.
Fora d’aquest nucli són força nombroses les masies disseminades pel veïnat del pla i una mica per tot el terme, que té altres dos nuclis importants de població: el veïnat de la Bordeta, sorgit el segle XIX al llarg de la carretera de Girona, i la urbanització del Puig de Sant Ramon.
L’Església de Sant Julià i Santa Basilissa
L’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa és l’antiga capella del castell. L’edifici actual és del segle XVI, d’estil gòtic tardà, amb detalls renaixentistes i fortificada. A migdia s’ha excavat part d’una necròpolis alt-medieval amb tombes antropomorfes i de lloses que també s’estenien per sota del temple i pel subsòl del castell, on es troba un fragment de sarcòfag decorat. S’han trobat vestigis de l’església anterior, que podrien ésser romànics.
El castell-palau
El castell-palau, per la seva banda, manté en una bona part l’estructura essencial del segle XIV, amb nombroses reformes de la primera meitat del XVI, efectuades per ordre de Miquel Sarriera, que afectaren la disposició interior i la decoració. Pels volts de 1725 s’hi van fer altres reformes i més endavant, l’edifici va ser convertit en casa de pagès. És un immoble de dues plantes format per tres crugies, que junt amb l’església, emmarquen un petit pati interior de planta trapezial. El 1931 va ser declarat monument nacional.
Restes de la muralla
A l’entorn de l’església i del palau hi ha restes disperses de la muralla, alguns vestigis de la qual es troben entremig de les cases del poble. L’element més ben conservat és la torre-portal del nord-est, de planta quadrada i amb la porta adovellada. Es conserva una altra torrre, cilíndrica, al sudo-est del poble, encaixada entre les cases.
Hi ha alguns edificis dels segles XVII i XVIII que tenen un interès notable com a arquitectura popular als carrerons del nord a la plaça Major, situada extramurs, i al carrer Major, on hi ha cases amb portals adovellats, escuts i alguns finestrals decorats.
A la part muntanyosa del terme hi ha petites zones de pins i alzines, i espais de vinya i oliveres. A la resta dels conreus, principalment de secà, es planten cereals, farratges i llegums. Hi ha un reduït sector de regadiu, que aprofita les aigües subterrànies, dedicat a hortalises, blat de moro i farratges. Les granges avícoles i la cria de bestiar boví i porcí, amb algunes activitats industrials derivades, completen l’economia.
Polígon industrial
Degut a la seva situació —al costat de la carretera de Girona a Palamós i de la Bisbal—, al seu terme s’hi han anat instal·lant un bon nombre d’indústries, principalment relacionades amb el sector de la ceràmica o la pedra artificial. Per consolidar i ordenar aquest potencial industrial, l’any 1999 es va iniciar la urbanització del polígon industrial i en el que actualment s’hi troba Nexes, el viver d’empreses de Forallac, creat amb l’objectiu de dinamitzar l’economia del municipi. Es tracta d’un equipament destinat a la ubicació temporal de petites empreses de manera que els emprenedors tinguin al seu abast un conjunt de serveis a un preu assequible que facilitin el funcionament de la seva empresa durant els primers anys de la seva posada en marxa.
Declaració de BCIN
El govern de la Generalitat va formalitzar el mes d’octubre de 2009 la declaració del nucli antic de Vulpellac com a bé cultural d’interès nacional (BCIN), en la categoria de conjunt històric. D’aquesta manera es tancava un expedient que s’havia iniciat feia 25 anys, però que encara no s’havia conclòs perquè faltaven alguns tràmits. Malgrat això, la realitat és que Vulpellac ha mantingut la consideració de BCIN a tots els efectes des del primer moment que es va incoar l’expedient. La llei estableix que quan un bé patrimonial és objecte d’un expedient de declaració de BCIN, aquest ja es considera BCIN des del primer dia fins que es tanca l’expedient.
Polígon industrial
Degut a la seva situació —al costat de la carreterade Girona a Palamós i de la Bisbal—, al seu terme s’hi han anat instal·lant un bon nombre d’indústries, principalment relacionades amb el sector de la ceràmica o la pedra artificial. Per concolidar i ordenar aquest potencial industrial, l’any 1999 es va iniciar la urbanització del polígon industrial.
Declaració de BCIN
El govern de la Generalitat va formalitzar el mes d’octubre de 2009 la declaració del nucli antic de Vulpellac com a bé cultural d’interès nacional (BCIN), en la categoria de conjunt històric. D’aquesta manera es tancava un expedient que s’havia iniciat feia 25 anys, però que encara no s’havia conclòs perquè faltaven alguns tràmits. Malgrat això, la realitat és que Vulpellac ha mantingut la consideració de BCIN a tots els efectes des del primer moment que es va incoar l’expedient. La llei estableix que quan un bé patrimonial és objecte d’un expedient de declaració de BCIN, aquest ja es considera BCIN des del primer dia fins que es tanca l’expedient.
De dilluns a divendres
de 9 a 14 hores
Parc de l'U d'Octubre de 2017
Vulpellac (FORALLAC) - 17111
GIRONA
