a - S'entén per càmping o establiment de càmping, caravàning, campament o similar, l'espai de terreny degudament delimitat i dedicat a la convivència agrupada de persones a l'aire lliure, mitjançant albergs mòbils que restin un màxim d'onze mesos al mateix espai de terreny, i que disposin de les instal.lacions i serveis mínims que s'estableixi reglamentàriament.

b - La instal.lació de càmpings i caravànigs, a les zones en què estiguin autoritzats, s'ajustarà al Decret 167/1985, de 23 de maig, pel qual es determina el procediment per a l'autorització dels establiments dedicats a la pràctica del càmping, al Decret 93/1986, de 20 de març, pel qual s'estableixen els requisits mínims d'infrastructura en els allotjaments turístics, i a l'Ordre d'11 de juliol de 1986, per la qual s'estableixen els requisits per a la instal.lació i el funcionament dels càmpings.

c - Sempre que es compleixi aquesta legislació específica, les àrees destinades a càmping no podran tenir més instal.lacions de caràcter fix que les destinades a serveis col.lectius, la seva ocupació no podrà superar el 5 % de l'àrea objecte d'ocupació i la seva alçada total no superarà els 4 m. amidats des de qualsevol punt del terreny natural.

d - En tot cas, queda prohibida la construcció d'elements fixes en les zones reservades a l'ús particular; tanmateix, es prohibeix expressament l'aparcament de caravanes que no estiguin muntades sobre rodes.

e - S'haurà de preveure l'aparcament d'automòbils, amb una capacitat mínima d'una plaça per cada dues persones en els camps d'acampada i d'una plaça per a cada mòdul en els de caravanes.