Fitor |
![]() |
![]() |
![]() |
El poble de Fitor, en plena serra de les Gavarres, és un terme de poblament dispers que s'ha acabat abandonant a causa de l'escasa rendibilitat de l'explotació del bosc. És, podríem dir, la darrera estribació de la serra quan es fon amb el pla i forma una península boscosa, lleugerament inclinada cap a la nord, d'una alçada mitjana de 200 metres. Aquesta península boscosa sobre el pla va unida a la serralada principal per un istme que és el coll de la Ganga, per on discorre avui en dia la carretera comarcal de la Bisbal a Calonge. Aquesta pas va ser ja en el seu temps un camí romà. Per la seva situació, Fitor ha estat una cruïlla de camins, que connectaven la zona de Girona amb la costa i el pla de l'Empordà. Poblament immemorial L'element més notable i simbòlic de Fitor, a banda dels seus boscos, camins i rieres, és sens cap mena de dubte l'església de Santa Coloma. Situada al cor neuràlgic i sentimental del terme, en mig d'una esplanada que s'obre dalt d'un turó ben abrigat per la resta d'elevacions, es va consagrar el 29 de gener de l'any 948. És un edifici romànic de gran interès, que té en el campanar -cloquer, un dels seus principals atractius. Els camins més fresats són els que hi porten des de Fonteta, Sant Climent de Peralta —on enllaça amb la carretera de Girona a Palamós—, de Mont-ras i del coll de la Ganga. Al lloc van tenir domini els bisbes de Girona i els senyors de Palau-sator. Al cor del massís de les Gavarres Les masies més notables de Fitor, que encara romanen dempeus, són dels segles XVII al XIX. Destaquen Can Plaja, Can Cals i Can Torroella. En aquest darrer hi va néixer el literat i erudit Miquel Torroella i Plaja (1858-1899), novel·lista i poeta, que va escriure diverses obres sobre tradicions i fets de les Gavarres: Cuentos que són historia: Fitor i Coses de casa, i una Història de Palafrugell i la seva comarca, tots ells reeditats recentment. Va ser fundador del periòdic El Palafrugellenc. |